I per fi vam naixer
Va ser un quinze de maig,
quan els temps van canviar,
ens vam fer grans i ens vam adonar del món real,
un món per modelar amb les nostres mans,
com si fos un obra d'art,
i vam sortir al carrer,
que era nostre i no ho sabíem,
i vam viure el present,
que era nostre i no ho sabíem,
i vam voler un futur,
que era nostre i no ho sabíem,
i vam nàixer,
que estàvem morts i no ho sabíem.
Aqui parto del parto
ResponderEliminarde la vida,
tan corta que a lo alto
el buen dios sol
dice que la existencia es un crisol
y que ya hemos ganado la partida.